M'he cansat del joc
Crec que és el moment adient per despedir-me.
M'he cansat del joc, no vull seguir esperant-te.
No sé ni què espero, perquè no m'estimes,
m'ha costat entendre-ho.
Sé que aquí tu tens tota la teva vida,
Jo no sóc ningú que vulgui destrossar-la.
Jo només pensava que potser senties...
És igual...
Sento dir-t'ho així, però crec que s'ha acabat.
He arribat al límit, ja no puc més.
M'estàs asfixiant.
Em falta l'alè...
Tu necessitaves una mica d'aire,
Jo vaig ser aquell aire quan t'interessava.
Però ara necessito sentir-me estimada,
No utilitzada.
No pretenc que busquis ni una sola excusa,
L'últim que ara necessito és fer-te pena.
Sé perfectament que no sóc jo qui busques,
No sóc el que esperes.
Sento dir-t'ho així, però crec que s'ha acabat.
He arribat al límit, ja no puc més.
M'estàs asfixiant.
Em falta l'alè.
M'estàs asfixiant.
Em falta l'alè.
Em suen les mans
I em fallen els peus.
Writer/s: Núria Llausí
