El dinamitero
Sé que no espereu aquesta carta
Però no puc treure'm del cap la seva cara...
I és que al front tot va d'instants,
Ell va acabar amb un tret al cap
I sol estic, totes les nits, sense company.
Fred entre matolls secs de suor.
Collint un fruit, que és del señor, i es menja mort.
Mines de sants, tacades de sang.
Les creus del mal vam expulsar.
I el meu amic el seu botí ha reclamat.
"són temps de guerra..."
"dura és la trinchera..."
"no ploris més dona, que serà breu..."
Tomba la porta, és l'home que mai no em trec del cap,
De mà ferma i fosca, dispara sentència marcial.
No és un dels nostres, porta bandera negra i roja.
Normes i tropa, davant tots ell serà jutjat.
"nacido en carbón: suave no soy.
Cuna fugaz, joven sin paz; recuerdo hoy.
Aprendí ya, en la oscuridad
Morir si así le place el azar
¡más temo vivir entre sucios cobardes que manchan su oz!
Tienen que juzgar
A un hombre por su maldad
Y mi alma está cerca de la verdad...
Que es la justicia corazón de la revolución.
En ella latimos: ¡no podemos pasar la traición!
Yo estoy tranquilo: pues mi bala era de razón,
Y a ese canalla...¡Que su dios le conceda el perdón!"
