Esperances
Si poguessis tornar amb ella,
La terra i la mare que has deixat.
Si en la fredor de les estrelles
Visquessin els teus anhels trencats.
Si vinguessin antics ocells
Dels núvols que sempre havies cregut.
Fills del sud, orfes de pell,
Amargs records que no han crescut.
Que en les profunditats del mar
Et cuidi l'amor de les sirenes,
Que les onades de plors i cants
Ens ofeguin de vergonya.
Hi ha esperances de buidor
Atrapades a les tanques,
Flors de lluna i de por
Marcides en el viatge.
Si estigués al teu costat
On els dies passen i ermen el temps.
Vell destí que no has triat
Quan és ràbia l'únic que sents.
Aquell malson d'un fastigós;
Covard home que ni mereix la mort.
Sentiràs altre cop el teu cos
Perquè viu en tu el foc d'un nou món.
Que la tortura que t'ha engabiat
Mai et podrà matar la dignitat.
Quants més vents hauran bufat
Fins que acabem amb tants desgraciats?
Perdona'm germà
I que la impotència no em faci oblidar
Un dia lluitarem plegats
I viurem el que se'ns ha negat.
Perdona'm germà
I que la impotència no em faci oblidar
Un dia lluitarem plegats
I viurem els somnis robats.
