Tornarem
Ràbia tan humana, tan sincera,
si no es freda, si no espera,
si no es calcula, mai ens servirà.
Coratge aliat indestructible,
per les cadenes terrible,
si s'aïlla d'èxit morirà.
Tornarem a arriscar;
resistir s'ha acabat.
Transformant-nos les vides
tindrem el relat.
Mai ha estat el moment
de sortir del ramat.
Sempre va de que aquest
escrigui el que vindrà.
I crida quan el cel no t'entengui
La vida és un atzar educat.
I crida quan el cel no t'entengui
La vida és nostra si la combats!
Jutges pengin les perruques
seguint les ordres pulcres
dels descalços que sentència dictaran.
Que ens serveixi, justa quan avança,
la força de la confiança
de qui, com tantes, sempre callaven.
Tornarem a arriscar;
resistir s'ha acabat.
No és tant el nom dels líders;
si acabes guanyant.
Mai ha estat el moment
de sortir del ramat,
És la unió compromesa
la reina als escacs.
Calma, calcula cada parrafada,
la gana callada però ningú no t'anul·la.
Destapa la màgia de trencar la gàbia
a base de ràbia. I el ric que recula!
Tens el present atrapat a les dents,
l'horitzó és immens per això no es mesura.
Cauran les porres, sonaran masmorres,
i és quan destorbes quan millor actues.
No tinc cap més temor
si quan siguem al fang
oblidem qui som tu i jo.
Si el destí ens nega sort,
mai ens podrà enterrar
el consol d'una cançó.
