La mirada
Dóna'm el silenci que m'explota,
La rialla que m'ensorra,
Quan saps que és només temps
El que em cal per seguir la prova.
Ja sé que jo vaig lent
Però hi ha moments que m'incomoden;
Deu ser la por de veure'm diferent.
Camines sobre cendres dels que sempre han silenciat.
Bruixa. Barca incombustible.
M'inspires la tendresa construint al teu voltant,
Conscient d'un demà.
Discret, liderant. Prudent vaig canviant.
I ara entenc el temps que em sincera.
Desperta l'era dels dies que cremaran.
Sordes ombres
Però em teixies la mirada
Que sent el batec que ara s'alça rebel.
Vull girar l'esquema i aixecar la bota:
Sé molt bé que mai em voldràs a sota.
Vull que m'exigeixis i m'eduquis la memòria.
Vull ser el teu igual encarant la història.
Tinc una bona excusa per quedar-me fins la nit,
Tu com si no ho veiessis; t'estaré molt agraït.
Tinc el meu coratge i prometo no fallar-te:
Tu tens un món sencer desconegut per ensenyar-me.
Si et miro sense filtre no et vull pas avergonyir
Però el teu valor m'inspira i no sé fingir.
Si parlo més del compte no és que estigui presumint
És per treure el nervis que em provoques dins.
T'escolto molt millor i les ombres han passat.
Em crema al fons del pit com mai m'ha cremat.
Batega encès de ràbia i solidaritat;
Sort que tu la gàbia i les cadenes ja has trencat.
Caminem juntes, vencent la por
L'esperança ens fa de timó.
Sento la barca, com m'agermana.
Vine, company, i agafa el teu lloc!
Sé que tens por de veure't diferent
Creu-me que ho comprenc, no ets l'únic que la sent.
Empeny amb força, hi haurà resposta,
Deixa't d'excuses: et vull combatent!
Anirem lluny, farem soroll
Però no m'esperis, no t'ho he d'ensenyar jo.
Les teves ombres també són meves,
No vull carregar amb això que és de tots dos!
Dius que jo les cadenes he trencat
I que les fosques ombres han passat.
Però encara ens queda un llarg camí per fer:
Seguim combatent!
