Genets
Cavalca'm!
Cavalca'm lluny..!
Cavalca'm lluny,
el món és mort,
la gent s'adorm,
s'enterra al port.
Cavalca'm lluny,
esperona fort
i anem-nos-en
–i anem-nos-en de tort!
Cavalca'm... lluny!
Les línies rectes – em fatiguen.
Les morals rectes – malpresagien.
Més em plau perdre'm pel bosc...
Cavalca'm!
Cavalca'm...lluny!
Lliurem-nos al galop,
gosem voler-ho tot.
Cavalca'm lluny, Amor!
Soc l'amazona del foc,
jo forjaré un home nou.
Cavalca'm lluny, Amor!
