El bé sempre acaba vencent
Es dirà dels herois
que eren homes formats amb grans valors,
que en sortir victoriosos dels combats
convidaven a unes canyes i unes braves als malvats,
que sempre deixaven l’última per ells,
s’aixecaven súper guais i amb molt d’estil,
mirant al lluny, deien:
«No passa res, però no ho tornis a fer».
I jo, que els admirava
humilment, com el gran públic,
que podria fins i tot
esforçar-me a arribar admetre
que em faria certa gràcia
tutejar-me amb algun d’ells,
va i conec aquesta noia
massa alta i massa guapa i
massa tant, massa tot pel meu gust.
Me la miro i me li apropo
i veig que em fa com un somriure
que no entenc, que m’exaspera
i que m’obliga a suposar
que als seus llavis s’hi perfila
una advertència amagada:
tu i jo ens podríem fer mal
si xoquem amb el cos tan fort com amb els ulls.
Però és que li veig a les mans
per com es toca els cabells
que aquesta noia pertany
en realitat a un heroi
(això és un fet).
I en contra del manual
no em faig enrere, no, ni un pas en
fals,tot i saber el que sap tothom:
que el Bé sempre acaba vencent.
Però l’heroi no es manifesta
i jo inicio la conversa determinat
a aconseguir quelcom brutal:
que es recordi aquesta gesta
a través de generacions,
que els nens col·leccionin cromos
on es vegi aquesta noia
seduïda per les arts d’un mortal.
I d’entrada tot progressa
i jo em sento efervescent
quan de sobte es manifesta
(ara sí!) l’heroi latent,
que primer es mira l’escena
però de cop, quan intervé,
destrueix la meva sort,
la meva imatge, els avantatges
que hagués pogut tenir fins llavors.
Però és que li veia a les mans per com aguantava el got
que aquesta noia pertany en realitat a un heroi (ja és mala sort).
Però en contra les instruccions no em faig enrere, no, davant l’heroi,
tot i saber el que sap tothom:
que el Bé sempre acaba vencent,sempre acaba vencent,
sempre acaba vencent.
I ja pot ser metafísica
però la pallissa d’un heroi sempre fa mal
i insistiré, si cal, de nou, que abans voldria veure’m mort
que saber-te en braços d’un heroi.
Però és que t’ho veig a les mans per com les mous al ballar
que tu podries perfectament pertànyer a un heroi
(opinió general). Però contra les previsions no et fas enrere, no,
i véns amb mi constatant el que sap tothom:
que el Bé sempre acaba vencent.
