Tu i jo
Tu i jo
som de dinasties
amb aspiracions
similars.
Tu i jo
hem coincidit
amb opinions clares
en debats als bars.
Tu i jo
ens hem trobat
en balls de disfresses
amb vestits estranys.
Tu i jo
som despistats,
divertits, força guapos
i seriosos quan convé.
Però potser, t’ho dic de debò
que potser tots aquests indicis
ens estan enganyant cruelment.
Tu i jo
som de fer coses recargolades
per estar contents.
Tu i jo
ens sentim coherents,
brillants i impertèrrits
quan som valents.
Tu i jo
som representants
de grans minories
individuals.
Tu i jo
semblem feliços parlant fins a l’alba
de temes que creiem
transcendents.
Però potser, t’ho dic de debò
que potser faríem més servei
a altres persones més honestes,
més humils i més sinceres que tu i jo,
que els podríem fer feliços
i de pas provar de ser-ho abraçant-los
ben fort vora el mar,
que la vida no està d’hòsties
i nosaltres som defectes
encabits amb poca traça
dins d’aquests cossos mortals.
I em diràs que m’equivoco
quan t’acompanyi a la porta
i reuneixi tot el valor per ser clar:
que és que no,
que aquesta nit no,
no és per nosaltres dos.
