Les dones i els homes
Les rajoles del terrat
queden ben molles per la pluja que cau.
S’obre el porticó de cristall
i surten noies amb vestits de núvia blancs.
Cada dia floriran
i milions d’estrelles ploraran
pel cel ras, pel cel ras.
Les dones surten cantant, narananà,
I els homes volen ballar, narananà.
Les dones surten cantant, narananà,
I els homes volen ballar, narananà.
Sota el tronc d’un roure mort,
de les arrels hi neixen homes de cor fort
i el líquid que ve del cel
els deixa amarats fins que la màgia els envaeix.
I ara aquells que s’han fet grans
esperaran la bona dona
que els faci vells, que els faci vells.
Les dones surten cantant, narananà,
I els homes volen ballar, narananà.
Les dones surten cantant, narananà,
I els homes volen ballar, narananà.
