La piràmide
El faraó que va manar construir la piràmide
ja és mort, ja és mort.
El faraó que ens va governar ja és mort.
Però els seus besnéts encara viuen enfilats a l’edifici
i ningú no els pot fer baixar,
i ningú no els pot pas fer baixar d’allà dalt.
I la piràmide no cau,
és ben massissa des de fa uns anys,
i la sorra que va pujant fa els fonaments més avall, més avall.
Els jeroglífics que va escriure el vell faraó
encara són vigents
i a nosaltres no ens fan servei, cap servei.
I un esfinx imponent defensa aferrissadament
el riu Nil i tota la vall
de possibles pronunciaments contra el mal.
I la piràmide no cau,
és ben massissa des de fa uns anys,
i la sorra que va pujant fa els fonaments més avall, més avall.
I la piràmide no cau,
és ben massissa des de fa uns anys,
i la sorra que va pujant fa els fonaments més avall, més avall.
Més avall, més avall.
