Descontrol

Festucs

Descontrol, etern
les hores passen lentes
quan em perdo
enmig de la foscor
i no trobo la raó.

Pas a pas atent
pas a pas pendent
desperta la bèstia adormida
que portes dins teu,
i que no troba el cel.

Deixaràs de ser una pressa
quan no caiguis en els seus paranys,
deixaràs de ser una pressa
quan entenguis que tu també tens ullals,
quan entenguis que tu també tens ullals
quan entenguis que tu...

Carícies de matinada
i aquells vells neguits,
tanquen ferides
que portes endins,
com un llop que ho dola
perquè sap
que l'hi ha arribat l'hora.

Veus la llum de la ciutat
danses a la deriva
la nit desvetlla els terrats
travessa un bosc nocturn
a cada passa estàs més lluny
retrobes l'aixopluc en els seus ulls.

Deixaràs de ser una pressa
quan no caiguis en els seus paranys.
Deixaràs de ser una pressa
quan entenguis que tu també tens ullals,
quan entenguis que tu també tens ullals,
quan entenguis que tu...