Ningú riu com tu
M’he despert al teu llit, no volia i aquí estic
Tu ets un imant, jo un ferro oxidat
Ara lluny, ara enganxats
Per molt que ho intenti no puc canviar
Sempre ressones dins el meu cap
Entre cançons i llums de colors
Em poses la mà dins els meus calçons
I així no puc pensar
I sortiré de nit, pensant que demà ho faré millor
Puc ser bon al·lot mentres tu no siguis gaire prop
Un raig de llum, és un nou matí, obro un ull i ja t’he vist
Què ha passat? Ja m’he liat,
Altra volta enganxat
Per molt que ho intenti…
Ningú riu com tu quan em fas la punyeta
Ningú fa més mal amb tanta delicadesa
Ningú riu com tu
I sortiré de nit…
Writer/s: Jordi Cardona i Joan Torres, Quin Delibat!
