Greta
Greta…
Begudes dolces, llaços que m’abracen,
una pantalla controlant la pulsació.
I així em sento avui jo
navegant a contracorrent
el temps se m’atura i és difícil ser pacient.
No deixo, d’imaginar-te…
Seguiré esperant,
sentiré el teu ball,
sé que arribaràs,
et seguiré esperant.
Polifonies, formes i mesures,
uns retalls amb pocs colors parlen de tu.
Petites dunes que em fan tremolar la pell,
són un misteri que no dura eternament.
No deixo, d’imaginar-te…
Seguiré esperant,
sentiré el teu ball,
sé que arribaràs,
et seguiré esperant.
Writer/s: Laia Fortià
