Punt i a part

Ramon Aragall

Un sol moment, un sol instant
Ens va canviar la història
Tota aquella eufòria es va apagar
Amb paraules

I amb una frase que em ressona a la memòria
Tots aquells dies de glòria van marxar
I un món ben diferent

Ara em diu “hola”, i potser arriba massa d’hora
Al principi jo no em veia gens capaç
De mirar endavant
Però van passant els dies i aquest nou punt de partida
es transforma en oportunitat

Ara al final, fins i tot m’agrada el desengany
Sembla un parany, però quan més tràgic es el canvi
molt més fort em sento al remuntar

Aquella zona confortable era només un miratge
Reconec que em feia por començar de nou
Però adopto un punt de vista que em revela noves pistes
Per concloure que ara estic curat
I un món ben diferent

Ara em diu “hola” i jo per dins em dic “com mola”
Tot és nou però m’il·lusiona constatar
Que no em fa por avançar
I van passant els dies i aquest nou punt de partida
es transforma en oportunitat