Martxa baten lehen notak

Trikizio

Amunt, amunt el sol va fonent
la neu que reposa dalt dels cims,
torrentades baixen cap a la vall.
L'escomesa sense fi.

Tenim un sol al nostre interior,
un cor que fondrà tot lo glaçat.
Una llum potent que pot esquinçar
la tupida obscuritat.

I amb el cor encès de passió,
amb les mans i els braços ben oberts
aguantem la crua realitat,
lúcids, hàbils i desperts.

Anem prenent allò que ens pertany,
cadascú amb lo seu, arrabassat.
Anem eixamplant sense aturador
el camí a la humanitat.

Ningú enlloc sota el jou de ningú,
cadascú de si mateix senyor.
Tots els pobles ben forts i ben units
caminem vers l'horitzó.