Les paraules
Les paraules m’esperaven sense dir,
un silenci que em portava fins a tu,
les nits se’n van i tot seria tan absurd
si s’escapessin com el vent.
Les paraules avui m’han dit que ja no sóc el vent,
que podria fer-me endur pel pas del temps,
les paraules quan no criden a la nit
es revesteixen de foscor.
Uuuuuuuuuh...
Podria ser tan diferent,
i no parlar-te tant de mi,
i no caldria que et digués,
algunes coses del passat.
Quan la por deixa de ser part de l’amor,
i les paraules acompanyen sempre els actes,
podria volar en companyia dels estels
i ensopegar-me un com més.
Uuuuuuuuuh...
(Són les paraules)
Deixa’m que jo et digui que sóc el rei del món,
(Són les paraules)
deixa’m que jo et parli del que farem tots dos,
(Són les paraules)
deixa’m que t’expliqui les coses de l’amor,
(Són les paraules)
deixa’m que jo et senti quan ploris de dolor.
Writer/s: Jordi Zacarés
