Pinta amb vi
Oblidar-te no és més fàcil que tindre't ara de front.
Recordar-te i envejar-me com si per tu jo ho fóra tot.
Una espenta que em separa: nit amb tu o a l'hospital.
No hi ha droga ja que em valga, res com tu m'ha fet volar.
Pinta amb vi els teus llavis al meu cor,
du amb mi el teu somni més boig, que el farem... Jo et jure que ho farem.
Oblidar-te no és tan fàcil com pensar-te i no dir res.
Recordar-te és maltractar-me, tindre't ganes de menjar.
Infectar-me per borrar-te, tractar de fer el camí un poquet menys llarg.
Que si hui no puc parlar-te, ara ja ho saps, radical però a més covard.
Pinta amb vi els teus llavis al meu cor,
du amb mi el teu somni més boig que el farem.
