Som

Els Pets

Saps?
Deuen ser coses de l’edat,
però més d’un dia em ve al cap
com serem quan els anys ens pesin a les
cames.

I el veïnat, amb les botigues que han tancat
i aquell sotrac mal asfaltat,
ja no s’assemblarà en res a aquell carrer tan nostre.

I haurem de cridar algú perquè ens arregli
aquest estri nou que no sabem com va.
I sortirem a fer un tomb
fins que el fred de novembre
ens faci girar cua
cap a casa.

Ens desvetllarem a mitjanit
tu tindràs set, jo faré un riu
i algun ocell perdut farà que mirem la finestra del terrat,
que, encuriosit i apedaçat,
espiarà les nostres mans
amb les clivelles paral·leles de tantes carícies.

I mirant les fotos emmarcades d’aquest
marrec que ja fa un mes que no ha trucat,
esbossarem un somrís i pararem la taula
fora a la terrassa, tot anant picant.