El dia que et vas trencar
El dia que et vas trencar
feia estona que no plovia
i, fora al balcó,
un esqueig de palmó
festejava amb un vent suïcida.
El dia que et vas trencar
les finestres del bus lluïen
dones cansades
gronxant-se amb la son,
recolzant els ulls clucs als vidres.
I tu, des del sofà, amagaves el cap
i jo et veia i em feia mal.
I un rellotge covard deia que eren tres quarts,
sota la flassada
veia els teus peus glaçats.
El dia que et vas trencar
els fanals carregats d’espines
assassinaven la llum dels estels
mentre el gos del costat dormia.
I jo, des del sofà, et mirava espantat
i et sentia i em feia mal.
I els veïns del davant, des del llit despullats,
rere la persiana
miraven pels forats.
Writer/s: Lluís Gavaldà
