Wittgenstein

Els Pets

Tens els ulls enfocats
a una revista massa rosa,
i un home al teu costat
es mira el món ben enfadat.

A la paret de color de gos que fuig
hi ha un póster d’en Wittgenstein.
Fa mala cara, potser té por
d’aquell paper pintat,
com de Miró imitat.

Flash-back, despentinat,
tornant a casa de l’escola,
ens veiem d’amagat
darrere el pati de ca Nac.

I, mentre em treies les mans de sota
aquell jersei teu tan doble,
em preguntava si quan fos gran
m’estimaries tant
i em costaria tant.

Sense recepta, aquell doctor
em va trobar bastant millor.
«Fas cara d’haver-te trobat
un tros del teu passat
i crec que t’ha agradat.»

Vam intercanviar
les fotos de les nostres vides,
la teva filla gran
igual que tu però amb els cabells llargs.

I just quan volia repassar
les teves cames tan llargues,
vaig recordar que el teu germà gran
es va morir escalant
i em vaig sentir fatal.

Sense recepta, aquell doctor
em va trobar bastant millor,
«sembla que algú t’ha regalat
un tros del teu passat
i crec que t’ha agradat.»