Avui l'he vista
Avui l’he vista, la teua casa. Avui l’he vista, deserta i sola.
Encara em sembla sentir mos passos com hi ressonen, com hi ressonen.
Aquelles portes que tu m’obries. Tots aquells llibres tancats i en ordre.
Aquelles sales on ja no vibra la veu tan dolça, la veu tan dolça.
Que sols, que tristos sense mestressa. Tot t’anomena, tot te recorda.
Parets i mobles, jo crec ma vida, també t’enyoren, també t’enyoren.
Per la finestra que tantes tardes has entreoberta de llum ansiosa.
Per la finestra des d’on em veies passar a voltes, passar a voltes.
El sol entrava i amb un raig tímid, seguint la cambra, palpant les portes.
Semblava dir-me i ella, on és ella? Per què no torna? Per què no torna?
Entre eixa calma, solemne i trista, mon cor te busca, mos ulls no et troben.
Parets i mobles com jo es consumen, com jo t’enyoren, com jo t’enyoren.
Writer/s: Apel·les Mestres, Xavier Ribalta
