És circular lo temps del propi enyor
Nado a les fosques, retornar a la casa del riu, a l’origen deshabitat.
És circular lo temps del propi enyor.
Al fons del pati, a la casa dels iaios, vora el pou ran la finestra,
cada estiu les flors envaeixen els ulls.
Sols escric, no trobo motles per traçar la bellesa d’un instant.
I era l’aigua, i era el somiar, tot era possible i obert.
Lo perfum intens de la magnòlia i el gessamí
de la frígola i el taronger. Rodejats de blaus, la pell del mar.
Només lo poema dissol el temps del verb.
Només la veu acull el temps, permet l’oblit.
Sols escric, no trobo motles per traçar la bellesa d’un instant.
I era l’aigua, i era el somiar, tot era possible i obert.
Writer/s: Zoraida Burgos, Montse Castellà
