Isard

Sergi Egea

Eres com un isard tot sol allà dalt
tan bell tan salvatge alhora tan calmat
difícil accedir sense invitació
però un cop fas el cim ja mai no marxaràs

i de sobte un altre animaló m'ha dit
que t'ha vist plorar i era de joia
després de molt de temps buscant entre les plantes
per fi vas trobar el teu contraverí

i aquest cop vas ser tu qui et vas marcir
els teus pètals van caure abans d'aquell solstici
el teu cos ja no hi és, la teva essència plana
al costat del mar on ara restes tu

les nostres brúixoles apunten
en la mateixa direcció
les nostres brúixoles hi apunten
siguis o no siguis amb mi