Quan tot sigui fosc
La cal·ligrafia torna línies de mentides en veritats,
repetir l'insult tantes vegades fa oblidar el significat
has confós la vida amb l'agonia que t'endolça el pot de sal
has confós la pluja amb el que ploren els teus ulls inflats en sang.
Estàs bé, vas fent
i el puny caragolant-se en si mateix
Estàs bé, vas fent
te'n ensurts assumint el teu paper.
Com una ferida que no sagna quan algú seu al costat
frases d'autoajuda a la paret on abans hi havia miralls
el maltractament comença molt abans que un dit assenyalant
gotes d'aigua freda fan que exploti l'oli que et crema les mans.
Estàs bé, vas fent
t'ajups quan la mà passa a prop teu
Estàs bé, vas fent
i escups trossos d'ungles entre pell
que l'excusa arribi a temps.
Sempre és aviat.
Sempre és aviat.
Aixeca't som a temps de perdre
quan tot sigui fosc
girarem junts amb aquest món.
Com les cicatrius d'unes manilles que no semblen de veritat
la senyal d'auxili com la bilis impregna'n-te el paladar.
Ho notes però no veus
(Estàs bé)
que tens cadenes als peus
(Vas fent)
l'escut entre l'espasa i la paret.
Llances el dau un cop més
(No estàs bé)
amb un cinc surts al carrer
(No fas res)
Al buit on no hi veus, on no hi sents.
Sempre és aviat.
Sempre és aviat.
Aixeca't som a temps de perdre
quan tot sigui fosc
girarem junts amb aquest món.
Aixeca't vals més que els teus problemes
abans no es torni fosc
i que aquest conte de merda s'hagi fos.
No és tard.
Omplir una pell, omplir un forat
omplir una pell, omplir un forat
omplir una pell, omplir un forat
omplir un cervell no ens fa ser humans.
