Constel·lacions
Vius en la incertesa de saber,
si dins de tu s’amaga un animal
capaç de destrossar
d’un colp els sentiments.
No entens perquè tens tants
remordiments,
ni perquè la ràbia et fa bullir la sang,
si estàs seguint les pautes
que tu sòl t’has marcat.
A través d’un camí
que s’endinsa en la boira i la nit.
Servint-te de guia els estels
d’un cel indefinit.
Quan la bèstia es desperte a mitja nit
recordaràs tot el que no vas dir.
Dispararàs paraules
en forma de rugit.
Emocions ofegades que sempre
acaben emergint.
Provoquen dins teu la inestabilitat
que et fluix.
Constel·lacions,
que apaguen el teu cor
i no et deixen clar
quin es el teu lloc.
Constel·lacions,
que no desfan la por,
d’estar tan rodejat
i trobar-te tan sòl.
