Sempre que estaves sola

Doctor Dropo

Sempre que estaves sola
senties eixa ansietat
era com un pou
era com una ciutat

Com una muntanya era
era com un animal
era com una estrela
no hi havia pietat

Vares prendre unes ales
per intentar fugir

i el laberint va anar creixent
dia a dia pas a pas
però el teu cor no es va trencar
en no veure un final

Vares aprendre sola
que no hi ha un final
que la ciutat és teua
que el pou, la teua llar

que la muntanya és vida
que l’animal és teu
que ets com una estrela
feta d’aigua i de pols

lliure com una oroneta
enfeinada volant

i així el teu cos es va lliurar
dia a dia pas a pas
lliri entre cards, ara el teu cor
ja no tem cap perill