Ara que

Doctor Dropo

Ara que en compte d’habitants veig turistes
que ja no compre ni tabac ni condons
i que tinc més moradures que abraçades i petons
ara vaig a cantar-me la meua cançó.

Ara que m’envolta la precarietat
que escric emoticones alegres mentre plore
ara que el camell és el propi estat.

Ara que és més probable tindre un infart que tindre sexe
que em quede parat en els semàfors en verd
ara que no tinc fam i a voltes tampoc tinc set
que faig el que puc i ningú no espera més.

Ara que odiar és del tot il·legal
ara que m’han prohibit el sol i també la sal
ara que no tinc fe ni futur.

Ara que amar sol deixar traumatismes
ara que em caduquen els cupons de descompte
que no tinc res a perdre i ho deixaria tot per tu
ara que no em conviden mai més a les bodes.

Que hi ha un Mango i un Zara en cada ciutat
que trobe les teues fotos en còpies de seguretat
ara que la forma és el fons
ara que la forma és el fons.

Ara que és més real el teatre que la vida
que els amics es moren molt més que es casen,
que et mires a l’espill i reconeixes els teus pares
que veig llàgrimes que cauen i m’abrasen.

Ara que no crec en l’amor ni en el cònjuge
que no sé si tallar-me les venes o les ungles
ara que no tinc sexe oral ni escrit
ara que no tinc sexe oral ni escrit.