La casa de Manlleu
Hi ha una casa a Manlleu, hi ha una casa a Manlleu,
Des de Sitges a la Seu, molta gent hi arriba,
Molta gent camina i veu un cel d’estrelles, boniques elles.
Hi arriben somiadors, hi arriben professors,
Hi arriben cecs i pintors. I omplen les maletes,
Omplen les maletes de res, i un cel d’estrelles
Boniques elles, que són tan belles com la neu
Que mai no cau sobre Manlleu
Que mai no cau sobre Manlleu
Que mai no cau sobre Manlleu
Però un cel d’estrelles sento dins meu.
De la pena en vindrà el goig, de la pluja en sortirà el sol
L’alegria fondrà les pors, i els teus ulls m’escalfen
Els teus ulls m’escalfen el cor, i una finestra,
Una finestra, una finestra s’ha obert
I el sol ja brilla a Manlleu, i el sol ja brilla damunt meu
I el sol ja brilla i, sabeu? Hi ha una casa allà Manlleu.
Writer/s: Narcís Perich
