El poble redemptor
Som un poble sense memòria,
pres d'un buit que no fa més que ressonar,
que destria entre la recança, en un trist despertar.
Tot és incert,
res ens assedega,
res ens esperona,
tot és malmès.
Tot és dispers,
res ens redreça.
Tot per l'estratègia,
tot ens és esquerp.
Decau en el gest,
esllavissant-nos al fang
com mel de tast amarg.
Caiem al pou de l'oblit,
entre l'odi i el neguit.
Tot avança en retrocés
per la crida dels més alts.
Marionetes d'escaquer,
seguim l'absurd atrinxerats
en la polaritat i la disputa,
som els màrtirs del taulell.
Alcem els punys,
fem d'un crit, un himne de llibertat.
I que l'esdevenir no ens descoratgi,
ni ens agenolli a peus del vent.
Vetllem germans, els cors bateguen
d'un poble que s'aixeca.
Orem units que regni al cel
la terra sense pàtria.
Que tots units cantem a l'horitzó,
que tots units lluitem,
sense banderes ni nacions.
Writer/s: Eloi Boucherie
