El mur
En l'àmbit del teu gest,
la dimensió de la meva pena.
Que d'aquesta cascada de desavinences
els ullals del judici responguin,
Que d'aquesta ràbia en rebentem els miralls,
i que en recollim els vidres,
amb delit de malastrugança.
Que l'espiral de la retòrica repliqui l'infinit.
Que de la tossudesa en sorgeixi més sadollament
i que d'aquest vincle
en fem cadena descendent
d'esclaus d'enyorança.
Que la culpa ens persegueixi,
i amb delit ens destrossi el ventre,
i que per la gola dels llops,
en vomitem un nou quimera.
Que d'aquesta guerra no acabi mai
el comerç de la veu del poble,
ja que la vida ens ha dut fins aquí,
amb el pany i la clau rere la porta.
El mur dels laments ens espera.
Writer/s: Eloi Boucherie
