Emergiré
Arribo a l'equador de la meva vida exhaust,
com si es tractés del final d'una comèdia barata,
com si el temps m'hagués atrapat per deixar-me enrere.
He deixat que la queixa em presentés aquest món imbècil,
on la pressa i l'asfalt governen sobre les formigues,
on de la drecera n'hem fet un camí pels pobres distrets.
El temps no s'atura
però jo, serè,
emergiré,
en un cant estrident.
Massa tard per lamentar-se, i ja no sóc jove,
però no sóc prou vell per condecorar-me d'absurds.
He insultat massa el meu temps, i ara ell, no em soporta.
El temps no s'atura
però jo, serè,
emergiré,
en un cant estrident.
Els astres m'escolten
ara que sóc orfe d'inferns,
d'instants, i de moments, que s'enduen el vent.
El crèdit s'ha acabat.
Cada segon és una brida asfixiant,
que tenalla, a cada toc, moviments insignificants.
El temps no s'atura
però jo, serè,
emergiré,
en un cant estrident.
Els astres m'escolten
ara que sóc orfe d'inferns,
d'instants, i de moments, que s'enduen el vent.
Writer/s: Eloi Boucherie
