Una excusa
Dilluns al migdia vaig pensar que ja era hora de parlar.
Vaig convidar-te a un te i a unes galetes el dimarts.
Mentre cau la pluja escoltem tots els CDs que em vas deixar.
Ja s’ha fet fosc, és millor que et quedis a sopar.
Buscaràs una porta de sortida
i em diràs una excusa o una mentida;
trobaràs que ho tornaré a provar demà.
La teva timidesa té menys força que la meva voluntat.
Dijous a la tarda busco la teva figura en aquell bar.
Unes poques paraules, unes copes, uns somriures i un adéu.
Em dius que és tard, i que és millor deixar-ho per demà.
Buscaràs una porta de sortida
i em diràs una excusa o una mentida;
trobaràs que ho tornaré a provar demà.
Volia passar una estona en companyia;
al teu costat, unes hores d’aquest dia.
No em preguntis mai què voldria fer demà.
A tu el que t’espanta és no saber què podrà passar demà;
no hi cal pensar
perquè res no és per sempre,
res no és per sempre,
res no és per sempre,
res no és per...
... Sempre estàs pensant en el demà;
jo només volia una estona en companyia.
Sempre estàs un pas per endavant;
jo només volia unes hores d’aquest dia.
Per fi et decideixes a trucar-me a aquestes hores de la nit.
Però arribes tard... Jo no sé esperar-me fins demà.
