La cala
Hem dormit a la cala
ens ha pegat la serena,
la botella de vidre era plena
d'aigua de mar salada.
Hem dormit a la cala
la mar no ens alçava
ni a cops d'ones blanes
mai no despertàvem.
Hem dormit a la cala
quan només somniàvem,
en despertar no pensava
la mar ens acompanyava.
Hem dormit a la cala,
el sol ens cremava
l'arena ens tapava
en la cala ningú hi faltava.
Hem dormit a la cala
allà tots ens trobàvem
encegats per la llum clara
de l'aigua que ens enverinava
hem dormit a la cala
massa temps dins la gàbia
esperàvem una excusa bona
foscors ens encadenaven.
Writer/s: Tomeu Caldentey
