Pare
Avui la pluja, trenca en els vidres
De l’anima trencada en dos
Avui fas camí, un viatge llarg
En el que no et puc seguir
La nostra casa, cada racó
Es queda una mica mes buit
M’has acompanyat, durant tots aquests anys
I ara, només et puc dir:
Pare, gracies per les ganyotes, per les nits sense dormir
Quan era petit
Pare, gracies per les paraules, pels silencis i per obrir
Quan era tan tard, quan era tan tard
Avui la platja, que et veia passejar
Et recorda amb una cançó de mar
Les teves petjades, gravades a la sorra
Les ones no esborraran
Ni el teu somriure tan gran
Quan nadàvem a la llum de la lluna
Ni la teva mirada, profunda
Quan intuïes que arribava el final
Papa, gracies per les ganyotes, per les nits sense dormir
Quan era petit
Papa, gracies per les paraules, pels silencis i per obrir
Quan era tan tard, quan era tan tard.
Writer/s: Jaume Arboledas
