La plaça del pecat
Feia temps que no sabia de tu
Va ser veure’t en una tarda d’hivern
Anaves de pressa, la pluja era lenta però jo
T’anava darrera, com gos fidel, fidel
Vas entrar en un bar a fer un cafè
El teu perfil destacava entre la gent
Les teves mans acaronaven la tassa, i jo
Allà fora, morint-me d’amor, d’amor
Obriràs la porta, sortiràs i em miraràs
No sabràs qui soc, es igual
Maleits els anys que a la gent ens fan oblidar
No sabràs qui soc, es igual
El teu carrer vaig recordar
Vaig esperar-te a la plaça del pecat
Assegut en aquell mateix banc
On per primer cop et vaig abraçar, abraçar
Però allà no va venir ningú
I els meus ulls van tremolar
L’esperança marxava com tu vas marxar
I jo em vaig trencar de veritat, de veritat
Obriràs la porta, sortiràs i em miraràs
No sabràs qui soc, es igual
Maleits els anys que a la gent ens fan oblidar
No sabràs qui soc, es igual
No sabràs qui soc, tant se val
Soc el de la plaça del pecat
Writer/s: Jaume Arboledas
