L'home que fou islandès
Hi ha un camí que comença, allà on trenca el mar
Lluny de les muntanyes, pots anar descalç
Allà on el vell far, trenca l’hivern
Allà on no hi va ningú, només tu
Quan ja no et queda res (4)
Hi ha un camí que t’espera, com un home que fou
Islandès, sempre pacient
Que buscava estrelles, enmig del gel
De les nits eternes, sense por
Sense perdre la fe (4)
Hi ha un camí que s'acaba, a una barra de bar
Una copa de cava, o un gran pla
O amb les benvingudes, de la gent perduda
Que ha tornat, o amb tu
I s’acaba en tu, quan et trobo a tu (4)
I s’acaba en tu, quan et trobo a tu (4)
Writer/s: Jaume Arboledas
