Senyor groc
A la paleta d’un pintor, hi vivien tres paios, tres senyors,
que diuen que sempre s’havien tractat amb molt de respecte i urbanitat,
i això ho destaquem perquè eren primaris. Eren tres senyors molt bàsics.
El senyor Cian, ni verd ni blau, era educat, tranquil, pausat,
i quan conversava amb els altres senyors canviava el to, de clar a fosc:
volia agradar a tothom, però és clar, això és impossible, que us quedi clar.
I el senyor aquest més lilós, el que no es rosa, el més vermellós...
Senyor Magenta, ara sí! Disculpin l’oblit! Acostumo a oblidar el que em fa entristir!
El senyor Groc, el tercer home, va fugir..
“Taxi! Me’n vaig d’aquí! Taxi!”, això em va dir!
Jo el vaig perseguir i hi vaig insistir: “explica’m què et passa, a mi m’ho pots dir,
seiem una estona i, no ho sé, parlem dels senyors aquests que t’incomoden”.
“Aquests senyors no m’incomoden!”, va dir. “Soc jo, que els faig nosa!”
El senyor Groc s’anava ataronjant, anava mutant a colors d’enfadat,
i em va semblar prudent i assenyat no dir-li que el taxi havia marxat.
Explica’m què et passa, per què ja no et parles amb els teus veïns.
Tot va començar fa prop d’un any: jo feia vida normal, pintava les coses que em semblaven boniques, les flors que volia, els pètals, la vida... Pintava els carrers, la roba dels nens i coses serioses com els senyals de perill, però també en Pikachú o en Winnie de Pooh, en Bob Esponja, en Woodstock o en Pîolin.
I així he anat fent vida! A la roba esportiva, als plàtans, als minions i a les margarides.
I així he anat fent vida! A les bústies, al sol i als llaços que criden que hi hagi justícia.
I així he anat fent vida! Sí! I així he anat fent vida!
Però de cop em canvia la perspectiva, el “blavós” ja no em vol. Diu que amb mi no combina.
De cop, em canvia la perspectiva. El Magenta em menysprea i al veure’m s’irrita.
Jo ploro, m’enfado, em lamento, em fustigo... M’aixeco, em defenso i crido i lluito.
Però això els anima! Això els anima!
“Taxi! Me’n vaig d’aquí! Taxi!”, això em va dir,
i a la paleta d’aquell pintor ara hi viuen dos paios, només dos senyors,
i tot el que pinta és trist i avorrit. Li falta un color.
El senyor Groc, el tercer home, va fugir!
Ei! Aquí el teniu. El senyor Groc. En llibertat.
