Aire
Avui ja no t’amagues, tot es gris.
Un dia com aquest és imprevist.
Tot flueix i marxa, perpetuïtat
que és nul·la en un cel fràgil de llibertat.
Aquí falta l’aire, no et puc respirar.
Aire, comprès en un instant.
Ja s’acaba, et vull tornar a trobar.
Ajuda’m a respirar.
Com un estel que se’n va,
com una llum al final.
Som innocents, però és igual.
Tu no hi ets, tu no hi ets.
Que el sol brillaria igual,
no et trobaria a faltar.
Però falta un aire constant.
Tu no hi ets, tu no hi ets. Ja no hi ets.
Et trobaràs de nou, sentiràs que no estàs sol.
Esculls un altre cop que avui ja guanya la il·lusió.
Aquí falta l’aire, no et puc respirar.
Aire, comprès en un instant.
Ja s’acaba, et vull tornar a trobar.
Ajuda’m a respirar.
Com un estel que se’n va,
com una llum al final.
Som innocents, però és igual.
Tu no hi ets, tu no hi ets.
Que el sol brillaria igual,
no et trobaria a faltar.
Però falta un aire constant.
Tu no hi ets, tu no hi ets. Ja no hi ets.
I tot i que no em veus, encara hem de trobar el camí. L’oxigen no és etern.
Tot i que no em sents.
Com un estel que se’n va,
com una llum al final.
Som innocents, però és igual.
Tu no hi ets, tu no hi ets.
Que el sol brillaria igual,
no et trobaria a faltar.
Però falta un aire constant.
Tu no hi ets, tu no hi ets. Ja no hi ets.
