La bellesa arribarà lluny
Sembla que el somni no ho serà mai més,
s’acabarà l’ insomni,
veurem la llum del far.
Sembla que anar a contra rellotge
pel meu desig ferotge,
és molt inconvenient.
Corro, ni veig la llum vermella,
m’arrisco o em desvetlla,
dels premis, el millor és,
l’adrenalina no em sorprèn,
i torno a respirar.
La bellesa lluny arribarà.
Para’t, espera’m, no te’n vagis,
que el meu camí no és fàcil,
molt menys del esperat.
Massa camins trencats a cap lloc,
el mapa al foc i em sento
completament perdut.
I ara m’espero a la llum verda,
com si al temps una esquerda
em fa perdre unes hores, però
l’adrenalina em sobra,
ja torno a respirar.
La bellesa molt lluny anirà.
