Pentinar lleons
Tantes ampolles buides, signes de ben dormit,
amb caçapapallones i un mirallet convex,
innocentment, surto a caçar lleons.
Globus plens de confeti, gorra de gladiador,
i una pistola d’aigua plena de bon licor,
tecnificat, surto a caçar lleons.
A mitjanit sento el seu crit,
i sé que és a prop, gairebé a tir de roc, glaço l’alè.
Estic atent, sembla imminent,
el contacte visual cada nit em fa igual, ara em despertaré.
Amb aquest llaç de corda i un llapis indigent,
dibuixaré una porta al mig del continent,
tranquil·lament, pentinaré lleons.
Marco dos jocs de cartes i uns daus contrapesats,
una moneda falsa amb cara i creu iguals,
indiferent, surto a enredar lleons.
A mitjanit sento el seu crit,
i sé que és a prop, gairebé a tir de roc, glaço l’alè.
Estic atent, sembla imminent,
el contacte visual cada nit em fa igual, ara em despertaré.
Quantes paraules callen com de difícil és,
si cada nit es perden els somnis més valents,
és més senzill sortir a caçar lleons.
