Salvar estrelles
M’agrada veure’t comptar estels,
brillant al fons dels teus ulls blaus,
com demanant quedar-s’hi.
Milions d’estrelles anys enllà
el blanc que veus van apagar,
però necessiten ser comptades o seran oblidades.
Per cada número que dius
vindran a veure’t dues nits
i quatre més en naixeran, la fosca nit clarejarà, com mai.
D’una innocent velocitat
el teu desig viatjarà,
pel cel de nit i et tornarà, o Einstein està equivocat ?, qui ho sap..!
M’agrada veure’t comptar estels,
com més en comptis més n’hi hauran.
M’agrada veure’t mirar estrelles,
els teus ulls blaus les salvaran.
Encara volen ser comptades,
per no acabar sent oblidades.
M’agrada veure’t comptar estrelles,
però si et descomptes... tant se val!
