Ho sento
Perquè estic tant sol?
No veig llum al sol,
No hi ha ningú al meu lloc,
No hi ha petons ni amor,
Perdre el temps no és or,
Perdre'm a mi tampoc,
Si te'n vas on vols,
Perquè no me'n vaig del món?
Ho sento per ser així,
Però no em pots discutir,
Que no valc més que
Per estorbar els camins.
Cada pas que faig,
El fil és més prim,
No puc parar de pensar
En penjar-me al fil.
Ho sento per ser així
Jo no ho vaig decidir,
Vaig plorar pels colzes
I em vaig cremar el melic.
Júlia no està aquí,
Qui estarà amb mi?
Si el meu odi és tant gran
Com és el paradís.
I ara mire'm als ulls,
Potser els tinc en blanc,
Millor me'ls tallo per no veure el meu voltant,
Sóc més agradable quan veuen el que faig,
I em veig en un mirall trencat,
Pupil·les plenes de sang.
Ho sento per ser així
Sóc inútil i esotèric,
Sóc teòric en lo místic,
Amant de lo dràstic,
Em sembla fantàstic viure el món artístic,
Sempre que m'oblido del propi estat físic.
Ho sento per ser així,
Les meves paranoies,
Em falten carícies i em sobren derrotes.
Si, busco una noia,
No trobo ni les pessigolles,
Que collons faig amb mi,
Necessito discutir!
No estic pas tant sol,
Em crema la llum del sol,
Hi ha masses al meu lloc
Que volen petons i amor,
Perdre el temps és or,
Perdre'm a mi es mort,
Si te'n vas on vols
Deixa'm agafar el teu vol...
