Dona'm festa!
Arribo a casa feta pols de treballar
un divendres qualsevol.
Em deixo caure sobre el llit sense pensar
que potser també estàs sol.
Sento que crida el telèfon,
i en agafar-lo, una veu em diu que aixequi el vol,
que és divendres, nit de gresca,
que toca marxa fins que surti el sol.
Dóna'm festa!
vull ser com abans.
Dóna'm festa!
la feina és angoixant.
Dóna'm festa!
renta'm el cervell.
Dóna’m festa!
llença'm al carrer.
Menjo quatre torradetes d’integral
davant el televisor.
Me n’adono que no és gens interessant,
agafo un conte de ficció.
Quatre ratlles mal enteses,
i llenço el llibre, tot és un malson i vull fugir.
Ja estic farta de bestieses,
obro l’armari i trec un vestit.
Dóna'm festa!
vull ser com abans.
Dóna'm festa!
la feina és angoixant.
Dóna'm festa!
renta'm el cervell.
Dóna’m festa!
llença'm al carrer.
Dóna'm festa!
vull ser com abans.
Dóna'm festa!
la feina és angoixant.
Dóna'm festa!
renta'm el cervell.
Dóna’m festa!
llença'm al carrer.
Writer/s: Jordi Dubé, Conrad Dubé
