Brindis
Se’n van les primeres barques de pescadors
guiades per llengües de llum d’un petit far.
I el sol, fugisser, que se’ns escapa Ebre enllà,
ha arrossegat la calma dels carrers al mar.
I tu, asseguda al port,
duus a la pell
el vernís de l’estiu
i un rastre de sal.
I jo, de tots els impossibles
n’he tret els filats.
No em deixis anar quan tingui por de caure,
i si perdo la mà procuraré aixecar-me.
Ve amb tu tota la bellesa de la nit,
d’una cala petita amb guitarres i mans.
El cel empeny la mitja lluna delta avall
per la brisa lenta de l’Ametlla de Mar.
I tu, asseguda al port,
duus a la pell
el vernís de l’estiu
i un rastre de sal.
I jo, de tots els impossibles
n’he tret els filats.
No em deixis anar quan tingui por de caure,
i si perdo la mà procuraré aixecar-me.
