Diumenge
No oblidarem mai
l’alegria del primer diumenge
d’aquell octubre amb vent de primavera,
no oblidarem mai.
No oblidarem mai
tots els nervis d’una llarga espera,
d’un cel negre anunciant la tempesta,
no oblidarem mai.
No oblidarem mai
que sortien de la llodriguera
animals amb una fam de tres segles,
no oblidarem mai.
Portem el foc a la boca
per no cremar-nos el cor.
No oblidarem mai
cops que impregnen un dolor per sempre,
llur desraó de togues i cornetes,
no oblidarem mai.
No oblidarem mai
cors i cossos fent poble i trinxera,
d’homes i dones, joves i gent vella,
no oblidarem mai.
Portem el foc a la boca
per no cremar-nos el cor.
