Pregó
Imagina que ets en un camí, que avances a poc a poc i, de cop, el camí
s'eixampla i el que abans era un camí ara es converteix en plaça. Hi ha gent
a tot arreu, gent que es queda dreta i gent que s'asseu a les terrasses,
persones que arriben i persones que marxen, paraules que es diuen al
centre, i els racons es deixen muts pels comiats. Parelles que s'abracen,
nens que corren, àvies que riuen i joves sense la majoria d'edat que fan
ganyotes per aquella cosa de la cervesa i el seu gust amarg. Tanca els ulls.
Imagina que una cançó és tot això. Un camí que et porta a plaça. Obre els ulls.
Vull sentir-me a prop del teu amor.
No necessito res més que el teu amor i una guitarra.
La plaça és feta per esperar-te. Aquí les persones parlen entre elles, perquè
han trobat un lloc tan ample que també hi cap el temps, hi caben les
paraules. Hi ha qui parla i hi ha qui escolta, qui fa que sí amb el cap i qui
gesticula més amb les espatlles que amb les mans. Hi ha bancs, fonts,
grups de cinc, de deu, de vint. I algú es besa mentre se sent soroll de vidres
trencats, perquè a vegades la vida també es trenca. És un trànsit coagulat,
una pausa profunda en aquest fast forward constant. I com que vull sentir-
me a prop del teu amor per això necessito una guitarra, per poder fer-te una cançó.
Vull sentir-me a prop del teu amor.
No necessito res més que el teu amor i una guitarra.
