Els dies bons
Els dies bons
de tant pensar com son,
si als somnis som,
molt més que mons,
dins d’altres mons perduts,
ara les pedres queden lluny.
Tan lluny de tu
com dels dies bons.
Menteixes quan somrius,
se’t nota al fil de veu
que has perdut masses trens.
Però encara ets aquell nen
que durant un temps
va cridar volent ser.
Quan parlaves de tot
i vas obrir el teu cor
te’l van trepitjar fort
Hiverns massa llargs
donant voltes al sol
però atrapat a l’horitzó.
Els dies bons
de tant pensar com son,
si als somnis som,
molt més que mons
dins d’altres mons perduts,
ara les pedres queden lluny,
tant...
