La distància perfecta
Després d’un llarg matí sense presses
no trobo la distància perfecta
per estar amb tu.
Sovint caic en el parany
i una nit tensa em va trencant per dins.
He somiat que dormia al teu costat
i m’he aixecat ben "empapat".
Encendrem la nit,
només si estem junts,
caminarem saltant tots els murs
i esperarem
que ningú no ens tapi els ulls.
Llavors desperto, obro la finestra
i veig els teus ulls.
Que em segueixen, que dirigeixen, que
em presenten un nou futur amb tu.
I si no ets amb mi,
si no sóc amb tu,
jo ja sé el que vull.
I si no ets amb mi,
si no sóc amb tu.
jo, ja sé el que...
Crec que ha arribat l’hora de saber
com arribar a ser feliç.
Trencar als dies allò gris
avui ens menjarem el món.
Descobrirem sensacions, racons, petons,
viurem en un somni d’il·lusions,
recorrerem el món junts, en un mateix
c(a)os.
Encendrem la nit, només si estem junts,
caminarem saltant tots els murs
i esperarem que ningú no ens tapi els
ulls.
