Carta a casa
Cansat de fer el que hauria de fer he pensat escriure aquesta cançó,
sense gran cosa a dir-vos, sense bales al carregador...
disparo estèrils pensaments a aquesta boira espessa, que pels carrers,
esmorteeix la silueta d'un gat matiner.
Només la meitat dels cotxes avui circulen pels carrers,
ha estat una mesura imposada pel govern
per primer cop a la història París en alerta tres;
però demà torna ja la pluja… i aviat ja serà hivern.
I ara que estic sol tinc ganes
d'aprofitar els versos d'aquesta cançó
per dir-vos que us enyoro a l'hora de sopar,
però tranquils, no patíssiu, que encara vaig tirant.
Si truca algú digueu-li que ens veurem pel Nadal.
que anirem a l'escullera quan faci mala mar…
que anirem a l'escullera a sentir la mar.
Tan lluny de les muntanyes que els anys m’han vist caminar,
del sol que estimo i de la mar... on un dia jo hi vull acabar,
vuit metres quadrats de vida, vuit metres quadrats de pau,
dos treballs mig fets, dos diccionaris oberts.
Ara ja he fet dos grans amics, una és de Cuenca l'altre de Madrid,
la gent aquí és esquerpa i els costa molt dir que sí.
La recança aquí és infinita per la pàtria que porto al cor...
i és que quan un d’ella s’allunya d’enyorança es mor.
I ara que estic sol tinc ganes
d'aprofitar els versos d'aquesta cançó
per dir-vos que us enyoro a l'hora de sopar,
però tranquils, no patíssiu, que encara vaig tirant.
Si truca algú digueu-li que ens veurem pel Nadal.
que anirem a l'escullera quan faci mala mar…
que anirem a l'escullera a sentir la mar.
