Somnis d'un interior infant
He somiat que tenia un vaixell
un veler blanc que s’estimava,
totes les ones del mar
i a cada instant somreia a la vida.
I si algun dia em sentia sol
ell xiulava amb les seves veles,
una espècie de cançó
i mil dofins sentint aquella simple melodia...
Jugaven tot volant pels aires
com si no existís la por;
Jugaven tot volant pels aires... ah, ah, ah!
He somiat que tenia un vaixell
que quan menys jo no m’ho esperava,
s’enlairava cap al cel
i tot un món s’omplia de màgia i color...
I així mai no em sentia sol
i el meu cor llavors bategava
al ritme d’una cançó
i mil ocells... seguint el ritme de la melodia...
Jugaven tot volant pels aires
com si no existís la por;
Jugaven tot volant pels aires... ah, ah, ah!
Tanco el ulls i et puc veure aquí al meu davant
qui sap si un dia el somni es farà realitat
i qui no diu que llavors fins i tot recordaré
la simple melodia que un dia vaig somiar...
